Llocs d’Interés

Bassa de la Tancada

alfacs

Situació: marge dret del riu Ebre.
Superfície: 312ha.

Ambients naturals: llacuna, salobrar, arrossar.

Ocells més característics: ànecs, fortges, flamencs, limícoles, gavines i xatracs.

Curiositats: carril de bicicletes. Antigues Salines de Sant Antoni. Barraques tradicionals.

Aufacada i Platja de Migjorn

aufacada

Accés: marge dret del riu Ebre.
Longitud de la gola de riu: 3,5km.

Ambients naturals: riu, platja, salobrar i arrossar.

Ocells més característics: ànecs, polles d'aigua, ardeides, fumarells, limícoles i rapinyaires.

Curiositats: antiga desembocadura. Zona de pic-nic.

Desembocadura

desembocadura

Accés: Marge esquerre.

Superfície: Garxal: 280ha. Illa de Sant Antoni: 170ha Illa de Buda: 1.231ha.

Ambients naturals: riu, llacuna, platja i dunes amb vegetació, salobrar.

Ocells més característics: ànecs, ardeides, gavines, xatracs, limícoles i corbs marins.

Curiositats: accés restringit a l'illa de Buda i Sant Antoni. Itinerari autoguiat per la zona del Garxal (2,5km). Miraador panoràmic "Muntell de les Verges"

Bassa del Canal Vell

canalvell

Situació: marge esquerre del riu Ebre.

Superfície: 235ha.

Ambients naturals: llacuna i arrossar.

Ocells més característics: ànecs, fotges, polles d'aigua, ardeides, rapinyaires, fumarells i possibilitat d'observació de flamencs.

Curiositats: llacuna de propietat privada amb un únic accés des de la carretera Deltebre-Riumar.

Punta del Fangar

puntadelfangar

Situació: marge esquerre del riu Ebre.

Superfície: 410 ha.

Ambients naturals: platja, dunes mòbils i fixades, sorrals i badia.

Ocells més característics: important zona de nidificació de xatracs i limícoles.

Curiositats: els miratges en dies de forta insolació i vivers de mariscs a l'interior de la badia

Bassa de les Olles

lesolles

Situació: marge esquerre del riu Ebre.

Superfície: 54 ha.

Ambients naturals: llacuna, platja i dunes, salobrar, badia i arrossar.

Ocells més característics: ànecs, limícoles, ardeides i fumarells.

Curiositats: observació de l'interior de la badia on estan instal·lades 70 muscleres

Sant Carles de la Ràpita

La presència humana al terme de Sant Carles de la Ràpita es remunta al paleolític, ja que s'ha trobat una pintura rupestre que representa un bou en posició vertical de color negre, a la cova del Tendo. Aquesta pintura és la més antiga de Catalunya, actualment ja desapareguda.

Els ibers van habitar la zona, als quals s'atribueix la creació de la ciutat ibera anomenada Ibera, que es creu que podria ésser Amposta o la Ràpita. Musulmans i romans foren altres dels que també habitaren la zona. Durant la invasió musulmana es construí al terme rapitenc una ràpita, és a dir, una torre defensiva, i d'ací el nom de la població.

Els cristians conqueriren el territori el 1097 a mans del comte Ramon Berenguer III, i des d'aleshores el territori fou canviant d'amo: el monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès, l'orde de Sant Joan de JerusalemJaume II, les monges Sanjoanistes provinents de Santa Maria de Sixena i, finalment, al segle XVIII es varen convertir en territori públic, quan els treballadors van anar a construir el canal de la Dreta de l'Ebre i s'establiren tot creant una nova població fent honor a Carles III.

Anys més tard es va anar fortificant el port i la Ràpita obrí comerç amb Amèrica.

A la segona meitat del segle XVIII el rei Carles III projectà la construcció d'un gran port al Delta de l'Ebre, i ordenà que al lloc de pescadors de la Ràpita fos construïda una gran ciutat, que en honor seu s'anomenà Sant Carles de la Ràpita. Es construí el canal de navegació d’Amposta als Alfacs, perquè el monarca ambicionava de poder convertir el port dels Alfacs en un dels més importants de la Mediterrània. Malgrat tot, els diferents projectes posats en marxa per la monarquia Borbònica no van acabar de reeixir.

Un altre fet destacat de la història de la Ràpita és el desembarcament de Carles VI (Carles Lluís de Borbó i de Bragança) i Ferran de Borbó i de Bragança per organitzar un cop militar contra la reina espanyola Isabel II. Foren detinguts i se'ls féu renunciar als seus drets.

Delta de l'Ebre

El Parc natural del Delta de l'Ebre es troba a la desembocadura del riu Ebre, a la província de Tarragona, a les comarques del Montsià i del Baix Ebre, a la part més meridional del Principat de Catalunya. Es va declarar espai protegit el1983, i ampliat posteriorment el 1986 amb una extensió de 7.736 hectàrees.

Està situat als termes municipals de l'AmpollaAmpostaDeltebreSant Carles de la Ràpita i Sant Jaume d'Enveja.

El Delta de l'Ebre és la zona humida més gran de Catalunya i una de les més importants de l'Europa Occidental, després del parc regional de la Camarga a França i el parc nacional de Donyana al sud d'Espanya.